jueves, 3 de abril de 2008

Porque "El balcón de Amalia"

Es el nombre de alguien que fue mi especial para mí, que me enseño un montón de cosas: coser, descoser, ganchillo, punto de media... y mucho más, con infinita paciencia.
Y ya
imaginais donde eran las reuniones, en el balcón si hacia buen tiempo y sino en el comedor pero siempre mirando hacia el balcón para tener buena luz.
Ahora ya
sabéis a dónde me escapaba: a casa de la TÍA AMALIA, a coser, a mirar, o a pedir un trocito de tela para hacer un vestido a mi muñeca, ... a ganchillear.

2 comentarios:

M.M. dijo...

Moltes vegades la vida ens don moments que disfrutem però que a la llarga ens marcaran.
De ben segur que la Tia Amalia, amb tot el carinyo i la dedicació va fer que moltes tardes fossin distretes i despertessin la creativitat de la nena, després joveneta, que volia aprendre i s'esmerçava en fer coses diferents, amb pulcritud.
Ara ja és una artista a que amb petites coses fer algo creatiu que ens alegre veure i gaudir-ho.

Que seguixis creant, investigant, provant noves tècniques, expresante i deixant volar la teva creativitat.

Molts petonets

isabel dijo...

Moltes gràcies, ja saps que no puc parar així que seguiré el teu consell, i no et preocupis estaràs informada +++++++ PETONS